Saltar al contenido

Refranes populares de Barcelona

Estos son algunos de los mejores refranes populares de Barcelona.

  • A Argentona vènen oli, a Cabrera vènen sal, a Dosrius vènen vinagre i a Orrius fan l’enciam.
  • A Ballcebre plou i neva, a Fumanya hi fa un bon sol, baix a la vila de Berga, hi tinc l’amor si Deu ho vol.
  • A Barcelona aniría a buscar una ploma d’or, per escriure una carta a la prenda del meu cor.
  • A Barcelona, fins els gossos porten rellotge.
  • A Barcelona i a Cubells deu mules són cinc parells.
  • A Cabrera són negritas, a Argentona ja no tant, a Dosrius les morenitas, Canyamàs, la flor del ram.
  • A Capellades són lladres, a la Pobla carboners, a Vilanoca cucàles i a Igualada figaters.
  • A Cardona me’n anava, a Cardona a cercar sal, i al passar pel Cor de Roure, li deia adéu siau.
  • A Cubelles són les belles, a Vilanova no tant; a Sitges les més boniques i a Ribes la flor del camp.
  • A Fogars, putes o lladres.
  • A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera, botiflers.
  • A la Creu Coberta, si us descuideu, aneu a cavall i en torneu a peu.
  • Al camí de Barcelona, qui no camina, s’estalona.
  • A les voltes dels Encants, baguls, trastos vells i infants.
  • A Llavaneres, sang i arpelles.
  • Al Vallés tot hi és. a Marina, tot s’inclina.
  • A Mallorca vull anar, a cercar una mallorquina, que les noies de Barcelona no saben passar farina.
  • A Sabadell, mala pell.
  • A sant Andreu, si el sol es pon en calçada, aigua a la matinada.
  • A Tarragona, embusteros i a Barcelona la flor del rei.
  • A Torrelles són les belles, a Pontons els cabrons, i a la plaça de Santa Coloma hi ha el forat dels borratxons.
  • A Vallromanes, romanins i a La Roca escorxen pins.
  • Badalonins, lladres fins.
  • Barcelona, arxiu de la cortesia, alberg dels estrangers, hospital dels pobres, pàtria dels valents, venjança dels ofesos i correspondència grata de fermes amistats, i en lloc i en bellesa, única.
  • Barcelona es bona si la bossa sona.
  • Barcelona fumada, pescadors a la mar.
  • Barcelona i Montjuic no’s feren en una nit.
  • Barcelona, suenan las campanas, Barcelona, abre tus puertas al mundo.
  • Ceba de Cap d’Any, fa bon averany.
  • De Moià, ni dona ni cà.
  • D’Esparraguera, Judes n’era.
  • Echemos la despedida al uso de Barcelona: la madre que te parió merece palma y corona.
  • El gregal pica l’oblada.
  • El llevant la mou i el migjorn la plou.
  • El Montseny, com més blanquèja, més boteja.
  • El ponent mata les plantes i la gent.
  • Els barcelonins són cagasucs i escuracassoles.
  • En lo billar de Sants, les dones fan de barana.
  • Granollers, el graner del Vallès.
refranes-populares-de-Barcelona
Refranes populares de Barcelona

Más refranes populares de Barcelona

  • Hay en el mundo una España; y en España una Barcelona, y en Barcelona una moza que los corazones roba.
  • La plaça del Pedró, és de tots l’indret millor.
  • Les Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins d’un bosc.
  • Les noies de Barcelona saben molt i saben poc: amb el peu remenen l’olla i amb el cul bufen el foc.
  • Les noies de Barcelona totes són molt batxilleres: saben quants pinyols hi ha en una lliura de cireres.
  • Les noies de Barcelona totes tenen un hortet, al bell mig hi planten fabes i a les veres julivert.
  • Les puces d’Olesa de lluny ho semblen i de prop ho són.
  • Lo mercat de Calaf: tothom hi parlava i ningú s’entenía.
  • Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove si pot.
  • Matí de boira, tarda de passeig.
  • Més lletja que la que va enganyar sant Pere, va temptar sant Antoni i va apedregar sant Esteve.
  • Mirar i no tocar, usança de Barcelona.
  • Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat.
  • Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs, i per noies maques Sants.
  • Per sant Pere, festa a Abrera, a Olesa per sant Joan; els cornuts d’Esparraguera.
  • Plou i fa sol, les bruixes se pentinen; plou i fa sol, les bruixes porten dol.
  • Pluja de juliol, omple el cossiol.
  • Por santa Eulalia, siempre el tiempo cambia.
  • Quan bufa fort el migjorn, si vols peix, tens d’anar al Born.
  • Quan el Montseny és florit, fred a la plana de Vic.
  • Quan Montjuic fa capell, para-li el gibrell.
  • Quan Montjuïc porta capell, no et fiïs d’ell.
  • Quan Montjuïc porta capot, que se’n posi qui pot.
  • Quan Montjuïc porta caputxa, s’acosta la pluja.
  • Quan Montseny porta caputxa, el mitjorn punxa.
  • Quan Montserrat porta corona, pluja dóna.
  • Qui no és anat a Barcelona, no és mitja persona.
  • Qui no ha vist Barcelona, no ha vist cosa bona.
  • Qui no va a Montserrat, no és ben casat.
  • Qui ruc és a Barcelona, ruc és a Roma.
  • Roda el món i torna al Born.
  • Roí amb roí, que així es casen a Masquefa.
  • Santa Eulàlia de Barcelona, qui no camina s’estalona.
  • Sant Antoni el gela, sant Vicenç el mata i la Candelera l’enterra.
  • Sant Antoni es va enamorar d’un porc, sant Joan d’un be i jo de vostè.
  • Sant Pere Màrtir porta barretina, plourà, Caterina.
  • Si el Tibidabo porta barret, pluja.
  • Si en la Setmana Santa el cucut no canta, és pres, és mort o és a França.
  • Si Montjuïc porta capell, amaga’t d’ell.
  • Si Montserrat porta caperó, aigua abundor.
  • Si volen ballar corrandes, aneu a Castellfullit, que allà guarneixen les flautes amb les banyes dels cabrits.
  • Si vols tenir ventura bona, vés a viure a Barcelona.
  • Talamanca, Mura i Rocafort, tres poblets de mala mort.
  • Tant si sona com si no sona, Barcelona és bona.
  • Terra de Dosrius, terra regalada, que amb pinyons i pa passen la setmana.
  • Terrassa mala raça, Sabadell mala gent, Barcelona són gitanos i Mataró bona gent.
  • Tota dona ben casada té bon temps quan fa la bugada.
  • Trons a Barcelona, no passen el riu.
  • Trons a Mallorca, aigua a Catalunya.
  • Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni.
  • Vale más el garbo y el talle de mi querida patrona que todo el oro y la plata que labran en Barcelona.
  • Val més ésser porc de sant Antoni, que el passegen amb música.
  • Vent berguedà, ni plou ni plourà.
  • Vent de Marina, procura pa i farina.
  • Vent de Sitges, les rases plenes a mitges.
  • Vent llebeig, molta mar i peix fresc.
  • Vent mestral, entra per la porta i surt pel fumeral.
  • Vent mestral, vent d’empenta.
  • Vent ripollès, ni plou ni aclareix.
  • Vent tarragoní, bufa allà i peta aquí.
  • Vent tarragoní, no plou ni fa aclarir.
  • Vent xaloc, vent avorrit; a la mar basques i a la terra humitat.
  • Vic és la ciutat de las tres ces: canaris, coloms i capellans.
  • Vigatà, ni dona ni cà
Ajustes