Estos son algunos de los mejores refranes populares de Barcelona.
- A Argentona vènen oli, a Cabrera vènen sal, a Dosrius vènen vinagre i a Orrius fan l’enciam.
- A Ballcebre plou i neva, a Fumanya hi fa un bon sol, baix a la vila de Berga, hi tinc l’amor si Deu ho vol.
- A Barcelona aniría a buscar una ploma d’or, per escriure una carta a la prenda del meu cor.
- A Barcelona, fins els gossos porten rellotge.
- A Barcelona i a Cubells deu mules són cinc parells.
- A Cabrera són negritas, a Argentona ja no tant, a Dosrius les morenitas, Canyamàs, la flor del ram.
- A Capellades són lladres, a la Pobla carboners, a Vilanoca cucàles i a Igualada figaters.
- A Cardona me’n anava, a Cardona a cercar sal, i al passar pel Cor de Roure, li deia adéu siau.
- A Cubelles són les belles, a Vilanova no tant; a Sitges les més boniques i a Ribes la flor del camp.
- A Fogars, putes o lladres.
- A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera, botiflers.
- A la Creu Coberta, si us descuideu, aneu a cavall i en torneu a peu.
- Al camí de Barcelona, qui no camina, s’estalona.
- A les voltes dels Encants, baguls, trastos vells i infants.
- A Llavaneres, sang i arpelles.
- Al Vallés tot hi és. a Marina, tot s’inclina.
- A Mallorca vull anar, a cercar una mallorquina, que les noies de Barcelona no saben passar farina.
- A Sabadell, mala pell.
- A sant Andreu, si el sol es pon en calçada, aigua a la matinada.
- A Tarragona, embusteros i a Barcelona la flor del rei.
- A Torrelles són les belles, a Pontons els cabrons, i a la plaça de Santa Coloma hi ha el forat dels borratxons.
- A Vallromanes, romanins i a La Roca escorxen pins.
- Badalonins, lladres fins.
- Barcelona, arxiu de la cortesia, alberg dels estrangers, hospital dels pobres, pàtria dels valents, venjança dels ofesos i correspondència grata de fermes amistats, i en lloc i en bellesa, única.
- Barcelona es bona si la bossa sona.
- Barcelona fumada, pescadors a la mar.
- Barcelona i Montjuic no’s feren en una nit.
- Barcelona, suenan las campanas, Barcelona, abre tus puertas al mundo.
- Ceba de Cap d’Any, fa bon averany.
- De Moià, ni dona ni cà.
- D’Esparraguera, Judes n’era.
- Echemos la despedida al uso de Barcelona: la madre que te parió merece palma y corona.
- El gregal pica l’oblada.
- El llevant la mou i el migjorn la plou.
- El Montseny, com més blanquèja, més boteja.
- El ponent mata les plantes i la gent.
- Els barcelonins són cagasucs i escuracassoles.
- En lo billar de Sants, les dones fan de barana.
- Granollers, el graner del Vallès.
Más refranes populares de Barcelona
- Hay en el mundo una España; y en España una Barcelona, y en Barcelona una moza que los corazones roba.
- La plaça del Pedró, és de tots l’indret millor.
- Les Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins d’un bosc.
- Les noies de Barcelona saben molt i saben poc: amb el peu remenen l’olla i amb el cul bufen el foc.
- Les noies de Barcelona totes són molt batxilleres: saben quants pinyols hi ha en una lliura de cireres.
- Les noies de Barcelona totes tenen un hortet, al bell mig hi planten fabes i a les veres julivert.
- Les puces d’Olesa de lluny ho semblen i de prop ho són.
- Lo mercat de Calaf: tothom hi parlava i ningú s’entenía.
- Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove si pot.
- Matí de boira, tarda de passeig.
- Més lletja que la que va enganyar sant Pere, va temptar sant Antoni i va apedregar sant Esteve.
- Mirar i no tocar, usança de Barcelona.
- Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat.
- Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs, i per noies maques Sants.
- Per sant Pere, festa a Abrera, a Olesa per sant Joan; els cornuts d’Esparraguera.
- Plou i fa sol, les bruixes se pentinen; plou i fa sol, les bruixes porten dol.
- Pluja de juliol, omple el cossiol.
- Por santa Eulalia, siempre el tiempo cambia.
- Quan bufa fort el migjorn, si vols peix, tens d’anar al Born.
- Quan el Montseny és florit, fred a la plana de Vic.
- Quan Montjuic fa capell, para-li el gibrell.
- Quan Montjuïc porta capell, no et fiïs d’ell.
- Quan Montjuïc porta capot, que se’n posi qui pot.
- Quan Montjuïc porta caputxa, s’acosta la pluja.
- Quan Montseny porta caputxa, el mitjorn punxa.
- Quan Montserrat porta corona, pluja dóna.
- Qui no és anat a Barcelona, no és mitja persona.
- Qui no ha vist Barcelona, no ha vist cosa bona.
- Qui no va a Montserrat, no és ben casat.
- Qui ruc és a Barcelona, ruc és a Roma.
- Roda el món i torna al Born.
- Roí amb roí, que així es casen a Masquefa.
- Santa Eulàlia de Barcelona, qui no camina s’estalona.
- Sant Antoni el gela, sant Vicenç el mata i la Candelera l’enterra.
- Sant Antoni es va enamorar d’un porc, sant Joan d’un be i jo de vostè.
- Sant Pere Màrtir porta barretina, plourà, Caterina.
- Si el Tibidabo porta barret, pluja.
- Si en la Setmana Santa el cucut no canta, és pres, és mort o és a França.
- Si Montjuïc porta capell, amaga’t d’ell.
- Si Montserrat porta caperó, aigua abundor.
- Si volen ballar corrandes, aneu a Castellfullit, que allà guarneixen les flautes amb les banyes dels cabrits.
- Si vols tenir ventura bona, vés a viure a Barcelona.
- Talamanca, Mura i Rocafort, tres poblets de mala mort.
- Tant si sona com si no sona, Barcelona és bona.
- Terra de Dosrius, terra regalada, que amb pinyons i pa passen la setmana.
- Terrassa mala raça, Sabadell mala gent, Barcelona són gitanos i Mataró bona gent.
- Tota dona ben casada té bon temps quan fa la bugada.
- Trons a Barcelona, no passen el riu.
- Trons a Mallorca, aigua a Catalunya.
- Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni.
- Vale más el garbo y el talle de mi querida patrona que todo el oro y la plata que labran en Barcelona.
- Val més ésser porc de sant Antoni, que el passegen amb música.
- Vent berguedà, ni plou ni plourà.
- Vent de Marina, procura pa i farina.
- Vent de Sitges, les rases plenes a mitges.
- Vent llebeig, molta mar i peix fresc.
- Vent mestral, entra per la porta i surt pel fumeral.
- Vent mestral, vent d’empenta.
- Vent ripollès, ni plou ni aclareix.
- Vent tarragoní, bufa allà i peta aquí.
- Vent tarragoní, no plou ni fa aclarir.
- Vent xaloc, vent avorrit; a la mar basques i a la terra humitat.
- Vic és la ciutat de las tres ces: canaris, coloms i capellans.
- Vigatà, ni dona ni cà