Refranes populares de Cataluña - Refranes y dichos populares en español

Los mejores refranes populares de Cataluña y sobre los catalanes.

A boca tancada, no hi entren mosques.
A bon entenedor, poques paraules.
Any de neu, any de Déu.
A Colldejou, fumats; a Vilanova d’Escolnalbou, puputs; a Botarell, guerxos; a Riudoms, tomaquers; a Reus, ganxets; a
Montbrió, foradats; a Mont-roig, xuts, a Tarragona, pelacanyes.
Al camí de Barcelona, qui no camina, s’estalona.
A Capellades són lladres, a la Pobla carboners, a Vilanoca cucàles i a Igualada figaters.
A l’Espluga de Francolí, carquinyolis i bon vi.
Aroma y força a la poma.
A Cabrera són negritas, a Argentona ja no tant, a Dosrius les morenitas, Canyamàs, la flor del ram.
A Ulldemolins, quan la tenen fora, la volen dins.
A Bellcaire, són gent d’aigua; a Molí, són gent de vi; Sobrestany, la reposada, i a la Torre, el serafí.
Aigua a l’agost, safrà, mel i millor most.
A l’Argentera, guineus; a Duesaigües, cubanos.
Al caigut dona-li la mà i ell després t’ajudarà.
A la Torre són raboses, a Marçà són guineus, a Guiamets, lleganyosos i a Capçanes, draps dolents.
A la Creu Coberta, si us descuideu, aneu a cavall i en torneu a peu.
Amistat per interès, no dura perquè no ho és.
A Arbúcies són gent d’astúcies, a Breda tenen mala art, a Sant Celoni la pell del dimoni i a Hostalric són cremats.
A Lleida vas? Pèl o borra hi deixaràs.
A Alentorn, la força al coll.
A Solivella, cul i mamella.
A Llagostera qui no treballa no prospera.
A Torrelles són les belles, a Pontons els cabrons, i a la plaça de Santa Coloma hi ha el forat dels borratxons.
A Llambilles pengen guilles, a Campllong tatxen melons, a Caçà són cassanelles i a Girona budellers.
A Sallagosa, amb gran tabola, ballen folls, a la farandola.
A Ballcebre plou i neva, a Fumanya hi fa un bon sol, baix a la vila de Berga, hi tinc l’amor si Deu ho vol.
A Tamarit, tit tit; a Ferran, tan tan; a Altafulla, gent de bulla; a la Riera no tant; a Ardenya, les morenetes, i al Catllar, la flor del Camp.
A Campdurà, a robar o a captar.
A Argentona vènen oli, a Cabrera vènen sal, a Dosrius vènen vinagre i a Orrius fan l’enciam.
Ai, poble de Collbató, bé em fas morir i penar, no em fa morir i penar el poble, sino una noia que hi ha.
A Cardona me’n anava, a Cardona a cercar sal, i al passar pel Cor de Roure, li deia adéu siau.
A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res.
A Godall pixen pel badall, a la Galera pixen per la gatera.
A Tivissa canten missa, a Móra canten l’aurora i a la voreta dels Masos hi tinc la festejadora!
A Aristot són golluts; a Cassanet, ja no ho són tant; a Sovetx, la poncelleta; a Mussa, la flor del ram.
A Cubelles són les belles, a Vilanova no tant; a Sitges les més boniques i a Ribes la flor del camp.
A Reus enganxen, a Tarragona manxen, a Cambrils la boniquesa i a Mont-roig la flor del camp.
A la Bisbal tan els hi fot quedar bé com mal.
A Corbera són dimonis i a Vilalba no ho són tant, a la Pobla el purgatori i a Nonasp ja estic al cel.
Albanyà, pessebre de l’Empordà.
A Roses són gent del rei que tiren bombes i bales.
A Maçanet, senglanassos.
A Barcelona i a Cubells deu mules són cinc parells.
A la Cala són caleros, a l’Hospitalet no tant, a Cambrils la boniquesa i a Salou la flor del camp.
A Avinyonet d’una merda en fan una paret, i els de Vilanant tot darrere la van llepant.
Amb el vent de la Plana pujaràs i amb la tramuntana abaixaràs.
A Aubarca no aniré més perquè no tenen rellotge i mai saben l’hora que és.
Arc de Sant Martí al matí, para-li el bací; arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa.
A Batea el parellada: que és un vi que no emborratxa; a Gandesa fan bon vi de moscatell i garnatxa.
A Fogars, putes o lladres.
A Casserres, truges i berres.
A la taula i al llit, la dreta és pel marit.
A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella.
A casa de l’amic necessitat, vés-hi sense ser cridat.
A Balaguer, una a cada carrer.
Abriu nere, que treiguec er òme de Bagergue e lo portèc en Canejan.
Al Vallés tot hi és. a Marina, tot s’inclina.
A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera, botiflers.
A Ridaura, quan plou la deixan caure.
A Ferran són uns tinyosos; a Tamarit, uns inflats; a Altafulla, mosquitreba, i a la Torre, escarabats.
A Begur són bacanars i bacanardes, bouerencs i bouerenques, llargs i llargues.
A Alcover són bovers, a la Selva apotecaris, a Vilallonga bona gent i al Morell estrafolaris.
A comptes vells, fulles noves.
A Anglès, el dimoni hi és; a la Cellera, el dimoni hi era.
A la Galera fan festes, al Godall la correguda i les xiques del Masdenverge tenen la figa peluda.
A Agullana, hi entren carretades de suro i a la Jonquera carretades de mussiús.
Al poble dels Alamús tenen gran campanería, l’han guanyada fent timons al tossal de Moredilla.
A mal de mort, no hi valen metges.
A Torroja, la gent boja; a Poboleda, no tant; a l’Arbolí són els macos i a Alforja, la flor del camp.
A Mont-roig ni home ni dona et faci goig, peró agafa-la si pots.
A Barcelona aniría a buscar una ploma d’or, per escriure una carta a la prenda del meu cor.
Ai senyor senyor, deia una noia de Banyoles, qui pogués esser pixador per veure forces titoles.
A Terrades tot són lladres, a Sant Llorenç, els carrers en van plens i a Albanyà, algun n’hi ha.
Al dematí, vent serè; a deu hores, tramuntana; a migdia, vent de dalt, i a la tarda, garbinada.
A Corbins, lladres fins.
A Almacelles, es casen fins les velles.
A Rasquera fan cabassos, a Ginestar, cabassoles i a les xiques de Miravet, no els agrada dormir soles.
A Agullana, carden llana, pengen lloques a Darnius, a la Jonquera gavatxos i a Sant Llorenç rabatxins.
Barcelona és bona si la bossa sona.
Barcelona fumada, pescadors a la mar.
Boireta al Cadinell, pluja segura.
Broma de Rasquera, aigua a l’esquena.
Boira al Puig d’en Pla, pluja per avui o per demà.
Broma baixa a Canigó, tramuntana al Rosselló.
Broma a la Serra, poc pa al civader.
Barcelona y Montjuic no’s feren en una nit.
Boira a Paní, bon temp per venir.
Barcelona, arxiu de la cortesia, alberg dels estrangers, hospital dels pobres, pàtria dels valents, venjança dels ofesos i correspondència grata de fermes amistats, i en lloc i en bellesa, única.
Ceba de Cap d’Any, fa bon averany.
Com més edat, més es coneix del món la falsedat.
Cel a bassetes, aigua per les cunetes.
Comprar barat és comprar dues vegades.
Calçada en dimarts, aigua a grapats.
Cel a bassetes, pluja a mostetes.
Castelleres d’Ordet, no tingueu por que no us morireu de set.
De qui no et miri en parlar, no et fiis en obrar.
D’Esparraguera, Judes n’era.
Déu ajuda al qui treballa.
De Montroig, ni home ni dona que et faci goig.
De Riells a Fogars, aigua no en veuràs; de Fogars a Riells, aigua a capgirells.
Després de Madrid, Tiana.
De Bellver avall, ni dona ni cavall.
De Moià, ni dona ni cà.
De Maçanet, ni dona ni borrec.
D’Alcover, res de bo ve i si alguna cosa bona hi va, no la deixen escapar.
El Montseny, com més blanquèja, més boteja.
Els de Riudaura la deixen caure, els de Sant Joan la van parant; però que burros són els d’Olot que la paren amb un got.
El bon camí, mai no és llarg de seguir.
El mercat de Girona l’un dia ho ven i l’altre dia ho dóna.
El cor no parla, però endevina.
Els de Riells van a capgirells.
El pa no té cames, però fa caminar.
Et que à vist ena Val d’Arann, un iuern o un gavatx de bó ja à vist pró.
El que es fa de nit surt de día.
El maig va deixar morir sa mare de set.
El secret del teu veí te’l dirà un porró de vi.
Els d’Horta no veuen porta… els de Bot, ni de lluny ni de prop.
En caixa oberta, el just hi peca.
Et que ha arrendat l’higuer era val d’Aran, jamés hi ha perdut.
Gent de Móra, gent traïdora, aviseu als de Falset, que les bruixes se barallen al Castell de Miravet.
Gener mullat, bo pel camp i mal pel ramat.
Gent d’Alguaire, gent de mal flaire.
Hereu de Girona, o baix o camatort.
La fam és mala consellera.
Les coses clares i la xocolata espessa.
L’hàbit no fa el monjo.
La terra de l’Empordà és prop Girona, el port de Salou vora Tarragona, el Ter prop de Vic, el Tordera vora Hostalric i l’Ebre a Tortosa.
La intenció és el que compta.
Les quatres ciutats de Lleida són d’allà del riu: Torres de Segre, Albatàrrec, Sudanell i Montoliu.
Les sobres d’ahir, fan falta avui.
Les maravelles de Borrassà són Can Batlle i el campanar.
La neu abans de Sant Andreu, un botorn la treu, de Sant Andreu en enllà, pocs botorns hi ha.
Les Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins d’un bosc.
Lo mercat de Calaf: tothom hi parlava i ningú s’entenía.
Les noies de Barcelona saben molt i saben poc: amb el peu remenen l’olla i amb el cul bufen el foc.
La Figuera n’és molt alta, Margalef molt amagat, i vora del riu les Vilelles, Cabacés en un forat.
La neu de l’Advent val per un envelliment.
L’espitller no té recer.
Lo tastador del plà de Cabra, se cala lo vi i diu que és aigua.
Les noies de Barcelona totes tenen un hortet, al bell mig hi planten fabes i a les veres julivert.
Lo fred neu-lo a buscar a Arbeca, i, si no, a la Llacuna, i, si no, a Sarral, que és cosa segura.
Llampec a Begur, pluja segur.
Les puces d’Olesa de lluny ho semblen i de prop ho són.
Les noies de Barcelona totes són molt batxilleres: saben quants pinyols hi ha en una lliura de cireres.
Les dones de la Riera tenen el pit al davant i el cul al darrera; i al revés les de Ferran, que tenen el cul al darrera i el pit al davant.
Morros de bou a Colldejou, amb tota seguretat plou.
Matí de boira, tarda de passeig.
Ni socarrat d’Urgell, ni bufó de Lleida.
Ni pedra rodona ni dona de Girona.
Núvols de Salàs a Morella, a la meravella.
Núvols de Morella a Salàs, mal pas.
No hi ha dissabte sense sol ni viuda sense dol.
Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs, i per noies maques Sants.
Panxa plena no té pena.
Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat.
Pallaresos xics que van amb la pixa als dits.
Puigcerdanesos, mal entesos i malparits els de la Cerdanya.
Pluja de garbí, | para-li el bací.
Per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre, per santa Llúcia, un pas de puça, per any nou un pas de bou, per sant Pau l’hori cau.
Per Sant Pere, festa a Abrera, a Olesa per Sant Joan; els cornuts d’Esparraguera.
Pluja menuda enganya pastors; quan ve el vespre, els ha mullats tots.
Qui vulgui peix, que es mulli el cul.
Quen moito abarca, pouco aperta.
Quan toca la Copona, no toca per cap fill de Tarragona.
Qui la fa, la paga.
Qui matina fa farina.
Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.
Qui no ha vist Barcelona, no ha vist cosa bona.
Quan la lluna fa rogle, de cent en plou una, i quan hi ha rogle de sol, de cent, noranta-nou.
Quan lo sol es pon enterenyinat, gregal dalt lo cap.
Quaresma ventosa, anyada granosa.
Quan la neu és a Guara, a Almenar hi ha gelada.
Quan el Port del Comte porta barret, a nosaltres se’ns mullarà l’alfalset.
Quan trona a Irta, agarra el burro i trisca.
Quan la bonança s’agarra al barranc de Valldebous, aigua.
Quan canta la cogullada, treu del llit la flassada.
Quan les abelles beuen, pluja senten.
Qui ruc és a Barcelona, ruc és a Roma.
Quan el vent d’Avall es menja la gelada, pluja o nevada.
Quan llampega a Rocacorba, abans de tres dies ha de ploure.
Qui no va a Montserrat, no és ben casat.
Quan Montjuïc porta capell, no et fiïs d’ell.
Quan la grua pujarà, agafa el cabàs i vés a sembrar; quan la grua baixarà, agafa la podadora i vés a podar.
Quan el dijous es pon en capa, del divendres o dissabte no s’escapa.
Quan Déu vol, sense núvols plou.
Quan el Catllar porta capell, para la pluja amb lo clatell.
Qui planta espinacs al juliol en menja quan vol.
Quan Salou porta mantell, guarda’t d’ell.
Quan Montjuïc porta caputxa, s’acosta la pluja.

VER LIBRO

Más refranes populares de Cataluña o sobre los catalanes

Rojor al vespre, el sol a la finestra; rojor al matí, la pluja pel camí.
Rellampecs a Cardó, vent i agua no.
Reus, París, Londres i el carrer de Monterols i més avall la plaça de les Cols.
Roí amb roí, que així es casen a Masquefa.
Roda el món i torna al Born.
Si els núvols s’encrusen, senyal de tempesta.
Selvatans, pocs i amargants.
Salut i força al canut.
Si el Pedraforca porta barret no tinguis por de set.
Salut, pessetes i força a les castayetes.
Sant Juliá de Ramis, terra de regadiu, quan plou.
S’atrapa abans a un mentider que a un coix.
Si trona per Sant Joan, totes les nous se corquen.
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
Si la Candelera riu, l’oreneta ja és al niu.
Si Montjuïc porta capell, amaga’t d’ell.
Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l’enterra.
Si se senten les campanes de l’Albi al migdia, pluja.
Si la Mola porta mantell, no et fiïs d’ell.
Si en la Setmana Santa el cucut no canta, és pres, és mort o és a França.
Santa Eulàlia de Barcelona, qui no camina s’estalona.
Si la vols més puta, porta-la a Fraga.
Si el sol marxa en cluc, no pateixis pagès d’eixut.
Sant Hilari, prop d’Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes.
Si vols tenir ventura bona, vés a viure a Barcelona.
Sant Climent, bona terra i mala gent.
Si volen ballar corrandes, aneu a Castellfullit, que allà guarneixen les flautes amb les banyes dels cabrits.
Sant Antoni es va enamorar d’un porc, Sant Joan d’un be i jo de vostè.
Sant Baldiri a vint de maig, el 19 és la vigília; tant si plou com si no plou, la vigília és el 19.
Si l’Aguda fos perduda, i Torà fos ensorrat, Massoteres fòra plata i Guissona sobredaurat.
Terra de Dosrius, terra regalada, que amb pinyons i pa passen la setmana.
Tant si sona com si no sona, Barcelona és bona.
Tarragona, la bribona; Constantí, el bon fadrí; Vilaseca, l’han cremada, i els de Reus volen fugir.
Tramuntana de bufada, tramuntana de durada.
Tota dona ben casada té bon temps quan fa la bugada.
Tramuntana, vent de gana.
Talamanca, Mura i Rocafort, tres poblets de mala mort.
Tortosí, lladre fi.
Trons a Mallorca, aigua a Catalunya.
Trons a Barcelona, no passen el riu.
Terrassa mala raça, Sabadell mala gent, Barcelona són gitanos i Mataró bona gent.
Una cosa és dir i una altra fer.
Un bon amic no és pagat a cap preu.
Una taula sense porró, és com un jardí sense flors.
Un dia és un dia.
Val més tard que mai.
Vent i més vent, fred i més fred: el calendari de Maçanet.
Vent tarragoní, bufa allà i peta aquí.
Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música.
Vent tarragoní, no plou ni fa aclarir.
Vic és la ciutat de las tres ces: canaris, coloms i capellans.
Vent d’Aragó, aigua al balcó.
Vent berguedà, ni plou ni plourà.
Vimbodi, nenes maques i bon vi.
Xerta besa el cul al matxo.

Estos son algunos de los refranes populares de Cataluña. ¿Puede aportar alguno nuevo? Anímese y publique un comentario en la entrada. Si quiere acceder a más refranes populares, le recomiendo estas colecciones:

VER LIBRO