Los mejores refranes populares de la Comunidad Valenciana y sobre los valencianos.
- A la taula i al llit, al primer crit.
- Amor de monja i pet de frare, tot es aire.
- Amb diners, torrons.
- A bona gana de ballar, poc de sò és menester.
- A l’estiu, tot el mon viu.
- A qui no té fills el dimoni li dona nebots.
- A cada porc vé el seu Sant Martí.
- A on hages passat l’hivern, passa l’estiu.
- A gos flac, tot son puces.
- A on no hi ha cap, no cal barret.
- A on no hi ha guany, tot és mal any.
- A carn dura, dent aguda.
- Abans de dinar, no faces el sopar.
- Abans pobre i honrat, que ric i difamat.
- Al vent de Nadal, sembra la ceba i el all.
- Abans d’acabar, no t’hages d’alabar.
- A cavall donat no li mires el pèl.
- A falta de pa , bona és la coca.
- A maig a segar vaig.
- A l’home major, dona-li honor.
- Anell en dit, honra sense profit.
- Acosta’t a bon arbre, i tindràs bona ombra.
- A gat vell no li cal cascavell.
- Al cavall desenfrenat, mira’l de llunt i amagat.
- Al que es casa per interés, li ixen els contes al revés.
- A l’abril tota l’aigua cap dins d’un barril.
- Amor lo de pare; tot lo demés és aire.
- Amor sense cor, jardí sense flor.
- A l’ase que no conegues, no li toques les orelles.
- A l’hivern, bona roba i vi calent.
- A la gallina forastera tots la piquen.
- A on entra la ceba no entra el doctor.
- A on no hi ha pare, tots volen ser-ho.
- A on està el rei, allí està la cort.
- A cartes vistes, tot són jugadors.
- Bé està lo qué bé acaba.
- Bo, poquet i a sovintet, és al cos profitoset.
- Català si no la feta, la fará.
- Casa’t si pot ser en el teu carrer.
- Carn fregida no torna a la carniceria.
- Cama curta, llengua llarga.
- Cabra que bela, perd el bosí.
- Cavall de lloguer, aprofita pero no es durader.
- Com es l’ama, així mana.
- Cada lloca governa ses pollets.
- Cada olleta té la seua tapadoreta.
- Cabró content, tots pagats.
- Cada cosa al seu temps i per maig cireres.
- Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu.
- Com convinga, que vinga.
- Cosir i cantar tot és escomençar.
- Conforme la vista, el preu.
- Casa arreglada i taula parada, hostes aguarda.
- Camisa que molt se llava í cós que a menut se usa poch temps dura.
- Casa a ton fill quan voldràs, i a ta filla quan podràs.
- Dels pecats del piu el Nostre Senyor es riu.
- Dies y olles, curen les coses.
- De donar ningú es fa ric.
- Debaix de una ruin capa iá un gran bevedor.
- Diner que es guanya pel cul, sen vá com el fum.
- Del dit al fet hi ha un gran tret.
- De diners y de bondat, la meitat de la meitat.
- Deu me guarde de estudiant, que solament estudia en un llibre.
- De tals bodes, tales coques.
- Dol de dona morta, no mes dura hasta la porta.
- Dos galls en un galliner, no canten be.
- Diguesme en qui vas i et diré qui eres.
- Deu me guarde de la gata, que davant fá festes y darrere arrapa.
- De mala mata, nunca bona planta.
- De aigua beneita i de mala ventura en poch nhiá prou.
- Dorm més tranquil qui no té deutes, que qui té diners.
- De pel roig, ni gat, ni porc.
- De l’arbre caigut tots fan llenya.
- Dona que cria, ni neta ni dormida.
- Déu dona faves aqui no te quixals.
- Dona que cría, ni neta ni dormida.
- De veres… Com si menjares peres i les cagares senceres.
- Entre col i col, lletuga.
- El pa i el vi, fan més curt el camí.
- El mal va, a on més ni hi ha.
- El mentirós ha de tindre molta memòria.
- El bon barber arremulla primer.
- En la terra dels cegos, el tòrt és el rei.
- En boca d’un mentirós, lo cert se fa sempre dubtós.
- En el llit, si no dormen els ullets, descansen els ossets.
- Entre amics no cal tovalles.
- El dormir no porta pa.
- El que está prop de la vaca, la mama.
- El que paga, descansa.
- El hoste y peix menut al cap de tres dies put.
- El jove que no treballa, quant es vell dará en la palla.
- Els diners y la muller a la vellea son menester.
- El cànter nou fa l’aigua fresca.
- El saber no ocupa lloc.
- El que la fá la paga.
- En la casa de Miquel, tota está com es ell.
- Entre frares i soldats, cumpliments son excusats.
- Esperar i no venir, estar en lo llit i no dormir, servir i no agrair, son tres coses de fer morir.
- Ensalada bullida allarga la vida.
- En trindre trenta anys, fuig de tots banys.
- Encara no es gat, iá está en lo terrat.
- El mes roin porc se menja la millor bellota.
- El lladre es pensa que tots furten.
- El fart no s’en recorda del dejú.
- Els morts obrin els ulls als vius.
- El fill sabrà gastar lo que el pare va alforrar.
- El gat escaldat, de l’aigua fresca fuig.
- El gos i el gat no mengen del mateix plat.
- El fill de la cabra sempre ha de ser cabrit.
- El colom menja or i caga plom.
- El diable, quan no té qué fer, juga en lo rabo.
- El dinar reposat i el sopar passejat.
- El que té tres i gasta quatre sempre va darrere de l’atre.
- El sol és mija vida; el pa i el vi, l’atra mija.
- Els contes clars i el chocolate espés.
- El burro valent, du la càrrega i no la sent.
- En el pot chic hi ha la bona confitura.
- El burro que entropeça dos voltes en la mateixa pedra es burro de veres.
- El morter sempre fa olor d’all.
- El meló i el casament, són coses d’acertament.
- Els diners i els collons per a les ocasions.
- Fa més qui vol, que qui pot.
- Figa tocada, figa menjada.
- Fill de gat, gatet.
- Forasters vindran que de casa nos trauran.
- Fum sense fòc dura molt poc.
- Festa de foc, no la vejes mai de prop.
- Fés bé i no mires a qui.
- Gastant poc i guanyant poc, mal ha d’acabar el joc.
- Gallina vella, fa bon caldo.
- Gall que no canta la gola té malalta.
- Goteta a goteta es fa riuet.
- Gallina bona en galliner estrany, les atres li piquen i li fan sang.
- Gat en guants no caça rates.
- Gallineta que per casa vá, sino pica, picará.
- Gós que lladra, no mosega.
- Geni i figura, fins a la sepultura.
- Home gros i gos pelut, antes mors que coneguts.
- Home roig i gos pelut, primer mort que conegut.
- Home parat, no fá guerra.
- Herba crua, dona nueta i dormir en terra dura porten l’home ala sepultura.
- Home interesat, no pot ser honrat.
- Home nasut rara volta es cornut.
- Homs lletg, dona bonica.
- Home mort, no parla.
- Home que té dos y gasta tres, lladre es.
- Joans, Joseps i ases n’hi ha en totes les cases.
- Joc de mans, joc de vilans.
- Jornal pagat, bras trencat.
- Llarg d’esquena, curt de faena.
- La mare codiciosa y la filia pereosa.
- L’infant i l’orat diuen la veritat.
- Les sopes i els amors, los primers son los millors.
- La boca és per a menjar, per a beure i per a callar.
- Les llengües no són tisores, pero són més talladores.
- La codicia romp lo sac.
- Llarg d’esquena, curt de faena.
- Los valents i el bon vi duren poc.
- La merda tapa a la merda.
- La llengua va a on lo cor dol.
- La gallina de dalt sempre caga a la de baix.
- La ociositat es mare de tots los vicis.
- La fam no té llei.
- La millor raó, el bastó.
- L’ull del amo engorda el cavall.
- La primavera la sanc altera.
- L’home es casa quan vol, i la dòna quan pot.
- Lo bon jornal de matí comenza.
- La casa acabada i la bolsa buidada fan l’home sabí i prudent.
- Lo més guardat s’ho menja el gat.
- L’home propon i Deu dispon.
- Lo que de nit se fa, de dia es veu.
- Lo que sana la boca, enferma la bolsa.
- La cama en lo llit i lo bras en lo pit.
- La primera val per dos.
- La fam desperta l’ingeni.
- L’esquerra és per a pixar, la dreta per a firmar.
- Lo home avarient, no te amic, ni parent.
- La darrera, coixa o vella.
- La ocasió fa el lladre.
- Li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?
- L’home que te capa pot cagar davant lo Papa.
- Més veuen quatre ulls que dos.
Más refranes populares de la Comunidad Valenciana o sobre los valencianos
- Mes caga un bou, que cent golondrines.
- Més veuen quatre ulls que dos.
- Mort el gos, morta la rabia.
- Mes val comprar, que pregar.
- Mes val enveja que llàstima.
- Mes val anar a soles, que mal acompañat.
- Magraner a vora camí, agre serà.
- Més conta el mut quel llengut.
- Mes val pagar que agrair.
- Més val caure en gracia, que ser graciós.
- Magraner a vora camí, agre serà.
- Més conta el mut quel llengut.
- Ningú calza pijors sabates, que el sabater.
- No tireu en lo foc sal, que os ixirá mal.
- Ni home chiquet, ni dona de cul baixet.
- No donar llonganisa a qui no mata porc.
- Ni fermar sense llegir, ni orinar sense pedejar.
- Ningú pot dormir y guardar l’era.
- No pot ser lo criat diligent, si lo senyor es negligent.
- Nadal never, blat al graner.
- Ni menjar cansat, ni beure suat.
- No es perdona lo pecat sino es torna lo furtat.
- Ociós, rara volta virtuós.
- On hi ha patró, no comana el mariner.
- On va la corda, va el poal.
- Plou poc però per a lo poc que plou, plou prou.
- Per Nadal, ric i pobre menja gall.
- Pluja d’estiu i plor de bagassa, prompte passa.
- Pecats vells, penitencia nova.
- Per dir les veritats se perden les amistats.
- Pecat amagat es mig perdonat.
- Prop está del fum, la flama.
- Parlar vell pronte s’enten.
- Pardal que vola, a la cassola.
- Qui promte denta, promte emparenta.
- Quan Déu vol, sense núvols plou.
- Qui no vullga pols que no vaja a l’era.
- Qui té fam, somia truites.
- Qui furta un ou, pot furtar un bou.
- Qui no guarda quan té, no menja quan vol.
- Qui té fam, somia amb truites.
- Qui en lo casament acerta, en res erra.
- Qui no fía, no es de fiar.
- Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança.
- Qui té fam, somia amb rotllos.
- Quan el Mondúver fa capell, pica espart i fes cordell.
- Quan per la mar s’arrasa, fica’t en casa.
- Qui en roba gasta massa té el cap de carabassa.
- Quan més sucre, més dolç.
- Quans més amics, més clars.
- Rés costa més car, que lo ques compra suplicant.
- Si en falles no folles, en pasqua no falles.
- Salut i força al canut.
- Si sembres les bledes per maig, per Nadal encara en menjaràs.
- Set sastres no fan una dona.
- Secret de tres, del diable es.
- Si no plou per Nadal, tots els sembrats van mal.
- Setembre qui tinga blat, que sembre.
- Sempre plou quan no fan escola.
- Secret de tres, del diable es.
- Tota pedra fa paret.
- Tornal-li la trompa al xic.
- Torrons per Nadal, l’endemà mal de queixal.
- Tots los dits de la má no son iguals.
- Trons de cul, tempestat de merda.
- Tot pot ser digué Caliu, menys que una rata faça el seu niu baix del rabo d’un gat viu.
- Tots de un ventre y cada un de son temple.
- Tal cul, tal braga.
- Tant mor el Papa, com el que no te capa.
- Tira més un pèl de figa que la maroma d’un barco.
Estos son algunos de los refranes populares de la Comunidad Valenciana. ¿Puede aportar alguno nuevo? Anímese y publique un comentario en la entrada. Si quiere acceder a más refranes populares, le recomiendo estas colecciones:
