Saltar al contenido

Refranes populares de Castellón

Estos son algunos de los mejores refranes populares de Castellón.

  • A Atzeneta, tots pixen per la bragueta.
  • A Tales mengen plom i caguen bales.
  • A Onda la claven fonda.
  • A Benassal tallen la cua als que hi van.
  • A Alcalà són gaspatxeros, Santa Malena fogueros, Paniscla panisclans i a Benicarló llanceros.
  • Aire morellano, ni paja ni grano.
  • A Benassal, borraes i gallardos.
  • A poquet a poquet, s’arriba a Canet.
  • A Pina, qui no se’n duu dinar, no dina.
  • Aire de Morella, guarda’t d’ella.
  • A Alcalà, per tots n’hi ha.
  • A Rossell, ni dona ni porcell.
  • Ací n’hi ha més gent que a la Pobla.
  • A Albocàsser tots són llops, i a la Torre són bitxacs, a Vilar tot són llangostos i a Culla són socarrats.
  • Benicarló, gran olla y chic sermó.
  • Bromes de garbí, gargaló fi.
  • Burriana i Borriol feren un fillol, que tan val lo fillol com Burriana i Borriol.
  • Castellón de la Plana, ¿qué tienes dentro? Entre frailes y curas un regimiento.
  • Castellón de la Plana, ¿Qué tienes dentro? Hermosura, dinero y entendimiento.
  • Català, si no la feta, la fará.
  • Cel a roquetes aigua a canterelletes.
  • Cervera está en una costa i Calig en un collet. ¡Cerverina baixam aigua, que m’estic morint de set!
  • De dalt de la serra baixen dos germans: són pelacanyes i bufa-les-mans.
  • De les ales d’un mosquit feren a Castelló; i de les retallaüres, la Pobla i Benissanó.
  • De Montsant a Morella és cosa vella.
  • El castell de Morella emboirat, als tres dies sec o banyat.
  • El ponent la mou i el llevant la plou, dura dos dies, tres, sis o nou i, si no s’acaba, dura mentre vol.
  • El ponent té la filla casada a Llevant, quan la va a veure, marxa cantant i xiulant, i quan torna, torna plorant.
  • El ponent va deixar morir sa mare de talent.
  • El que se fue a Castellón, perdió su sillón.
  • Els d’Onda la claven fonda i els de Castelló, fins el taló.
  • Els de Borriol caguen al vol i els de Castelló ho arrepleguen en un perol.
  • El vent aragonès no plou ni aclareix; quan s’hi posa, se coneix.
  • El xaloc és l’alcavot del mestral.
  • En Alcora sant Cristofol, en Albocacer sant Pau, la Malaena en Moncofa i en Borriana sant Blai.
  • Encara que tu no’m vullgues a mi no’m sidona res, que’n tine un’utra mes guapa al plá de Villafamés.
  • Enero helado, febrero trastornado, marzo ventoso, abril lluvioso, y saca a mayo florido y hermoso.
  • En giner, tin encès lo braser.
  • En Tales són dolçainers, i en Artana són sarriers, en Borriol pedrapiquers,i en Onda són Taulellers.
  • Fondeguilla en un barranc, la Vall en una costera, Xilxes baix lo camí ral i Moncofa la granotera.
  • Gargal per la matinada, calma per la vesprada.
  • Giner va gelar sa mare en lo llavaner.

refranes-populares-de-Castellón
Refranes populares de Castellón

Más refranes populares de Castellón

  • La bugada de Nadal s’eixuga en lo fumeral.
  • La Jana, la capitana.
  • Las de Geldo, lo dan por un sueldo.
  • Les xiques de Castellfort son moltes i valen poc, pa rostir una sardina t’arrastren per tot lo foc.
  • Les xiques que mas m’agraen son les del pla de Moró, les del mas de Correntillas y totes les del Frontó.
  • Llebeig d’hivern, pluja d’infern.
  • Llebeig? Mal te veig.
  • Lo cel a panerets, l’aigua a cabassets.
  • Lo sol se pon en joca, tres dies vent o l’esquena xopa.
  • Mar rocha, agua en clocha.
  • Montserrat és costerut, Montroi, un corral de vaques, i a Real, que és tan planet, es crien les xiques guapes.
  • No hi ha millor mercader per a la neu, que el ponent.
  • No som res i en cançoncillos menos.
  • Núvols de Morella a Salàs, mal pas.
  • Pa xiques guapes, Sant Jordi i la faram de Cervera; para bones dances, Canet; per a canters, nous Traiguera.
  • Penyagolosa aboirat, dins tres dies eixut o banyat.
  • Per l’Ascensió, oronetes a muntó; en la Plana sí, però a Morella no.
  • Per Tales passa i no t’apares.
  • Per Xert, passa-hi despert.
  • Plou i fa sol al camí de Borriol; plou i fa lluna al camí de Catalunya.
  • Plou y fa sol, Nostra Senyora está en Borriol.
  • Porta rogle la lluna? Senyal de pluja.
  • Quan la merita va per l’horta, fes foc i tanca la porta.
  • Quan surt la ratlla de Sant Martí, de matí, aigua aquí; i de vesprada, aigua passada.
  • Quan trona a Irta, agarra el burro i trisca.
  • Quan trona a Penyíscola, agarra la burra i trisca.
  • Que no passen Peret, Marquet i Creueta, no te lleves la jaqueta.
  • Sant Mateu, cap de correu.
  • Sant Vicent está en Borriol i san Roc en Castelló; san Cristofol en Alcora i san Miquel en Moró.
  • Segorbina, puta fina.
  • Si el cerç amolle i la garbinada aprete, lo mateix pot ploure que no ploure.
  • Si el tres d’abril el cuquello no ha vingut, o s’ha mort o s’ha perdut.
  • Si es pon el sol en joca i fa garbinà, dins tres dies plourà.
  • Si la Candelera plora l’hivern fora; i si se’n riu torna-te’n cap al niu; i tant si se’n riu com si plora tres mesos de malhora.
  • Si lo març marceja, no us refieu d’ell, castiga l’ovella i mata l’anyell; com és tan Caín, sempre va de boig, fa calamarsades, vents i gambirots.
  • Si me quieres dímelo, que sino me voy a Altura, que hay una Virgen de Gracia que todos los males cura.
  • Si te cases en Borriol serás dona de fortuna, perque anirás a la font a cavall en una burra.
  • Si te cases en Castelló no te cases en qui fa llata, per que en la llata que fa te pot fer una corbata.
  • Si trona per la Cova Santa, aigua a manta.
  • Traiguera, cap de bandera.
  • Tramuntanella morta, llebeig a la porta.
  • Trons al Pi Gros, aigua al tros.
  • Vent d’Alcarràs a Morella, no et fios d’ella.
  • Vent de Morella a Alcarràs, mal vas.
  • Vivan Valencia y Murviedro y Castellón de la Plana; vivan los reales saleros de las chicas valencianas.

Ajustes