Estos son algunos de los mejores refranes populares de Castellón.
- A Atzeneta, tots pixen per la bragueta.
- A Tales mengen plom i caguen bales.
- A Onda la claven fonda.
- A Benassal tallen la cua als que hi van.
- A Alcalà són gaspatxeros, Santa Malena fogueros, Paniscla panisclans i a Benicarló llanceros.
- Aire morellano, ni paja ni grano.
- A Benassal, borraes i gallardos.
- A poquet a poquet, s’arriba a Canet.
- A Pina, qui no se’n duu dinar, no dina.
- Aire de Morella, guarda’t d’ella.
- A Alcalà, per tots n’hi ha.
- A Rossell, ni dona ni porcell.
- Ací n’hi ha més gent que a la Pobla.
- A Albocàsser tots són llops, i a la Torre són bitxacs, a Vilar tot són llangostos i a Culla són socarrats.
- Benicarló, gran olla y chic sermó.
- Bromes de garbí, gargaló fi.
- Burriana i Borriol feren un fillol, que tan val lo fillol com Burriana i Borriol.
- Castellón de la Plana, ¿qué tienes dentro? Entre frailes y curas un regimiento.
- Castellón de la Plana, ¿Qué tienes dentro? Hermosura, dinero y entendimiento.
- Català, si no la feta, la fará.
- Cel a roquetes aigua a canterelletes.
- Cervera está en una costa i Calig en un collet. ¡Cerverina baixam aigua, que m’estic morint de set!
- De dalt de la serra baixen dos germans: són pelacanyes i bufa-les-mans.
- De les ales d’un mosquit feren a Castelló; i de les retallaüres, la Pobla i Benissanó.
- De Montsant a Morella és cosa vella.
- El castell de Morella emboirat, als tres dies sec o banyat.
- El ponent la mou i el llevant la plou, dura dos dies, tres, sis o nou i, si no s’acaba, dura mentre vol.
- El ponent té la filla casada a Llevant, quan la va a veure, marxa cantant i xiulant, i quan torna, torna plorant.
- El ponent va deixar morir sa mare de talent.
- El que se fue a Castellón, perdió su sillón.
- Els d’Onda la claven fonda i els de Castelló, fins el taló.
- Els de Borriol caguen al vol i els de Castelló ho arrepleguen en un perol.
- El vent aragonès no plou ni aclareix; quan s’hi posa, se coneix.
- El xaloc és l’alcavot del mestral.
- En Alcora sant Cristofol, en Albocacer sant Pau, la Malaena en Moncofa i en Borriana sant Blai.
- Encara que tu no’m vullgues a mi no’m sidona res, que’n tine un’utra mes guapa al plá de Villafamés.
- Enero helado, febrero trastornado, marzo ventoso, abril lluvioso, y saca a mayo florido y hermoso.
- En giner, tin encès lo braser.
- En Tales són dolçainers, i en Artana són sarriers, en Borriol pedrapiquers,i en Onda són Taulellers.
- Fondeguilla en un barranc, la Vall en una costera, Xilxes baix lo camí ral i Moncofa la granotera.
- Gargal per la matinada, calma per la vesprada.
- Giner va gelar sa mare en lo llavaner.
Más refranes populares de Castellón
- La bugada de Nadal s’eixuga en lo fumeral.
- La Jana, la capitana.
- Las de Geldo, lo dan por un sueldo.
- Les xiques de Castellfort son moltes i valen poc, pa rostir una sardina t’arrastren per tot lo foc.
- Les xiques que mas m’agraen son les del pla de Moró, les del mas de Correntillas y totes les del Frontó.
- Llebeig d’hivern, pluja d’infern.
- Llebeig? Mal te veig.
- Lo cel a panerets, l’aigua a cabassets.
- Lo sol se pon en joca, tres dies vent o l’esquena xopa.
- Mar rocha, agua en clocha.
- Montserrat és costerut, Montroi, un corral de vaques, i a Real, que és tan planet, es crien les xiques guapes.
- No hi ha millor mercader per a la neu, que el ponent.
- No som res i en cançoncillos menos.
- Núvols de Morella a Salàs, mal pas.
- Pa xiques guapes, Sant Jordi i la faram de Cervera; para bones dances, Canet; per a canters, nous Traiguera.
- Penyagolosa aboirat, dins tres dies eixut o banyat.
- Per l’Ascensió, oronetes a muntó; en la Plana sí, però a Morella no.
- Per Tales passa i no t’apares.
- Per Xert, passa-hi despert.
- Plou i fa sol al camí de Borriol; plou i fa lluna al camí de Catalunya.
- Plou y fa sol, Nostra Senyora está en Borriol.
- Porta rogle la lluna? Senyal de pluja.
- Quan la merita va per l’horta, fes foc i tanca la porta.
- Quan surt la ratlla de Sant Martí, de matí, aigua aquí; i de vesprada, aigua passada.
- Quan trona a Irta, agarra el burro i trisca.
- Quan trona a Penyíscola, agarra la burra i trisca.
- Que no passen Peret, Marquet i Creueta, no te lleves la jaqueta.
- Sant Mateu, cap de correu.
- Sant Vicent está en Borriol i san Roc en Castelló; san Cristofol en Alcora i san Miquel en Moró.
- Segorbina, puta fina.
- Si el cerç amolle i la garbinada aprete, lo mateix pot ploure que no ploure.
- Si el tres d’abril el cuquello no ha vingut, o s’ha mort o s’ha perdut.
- Si es pon el sol en joca i fa garbinà, dins tres dies plourà.
- Si la Candelera plora l’hivern fora; i si se’n riu torna-te’n cap al niu; i tant si se’n riu com si plora tres mesos de malhora.
- Si lo març marceja, no us refieu d’ell, castiga l’ovella i mata l’anyell; com és tan Caín, sempre va de boig, fa calamarsades, vents i gambirots.
- Si me quieres dímelo, que sino me voy a Altura, que hay una Virgen de Gracia que todos los males cura.
- Si te cases en Borriol serás dona de fortuna, perque anirás a la font a cavall en una burra.
- Si te cases en Castelló no te cases en qui fa llata, per que en la llata que fa te pot fer una corbata.
- Si trona per la Cova Santa, aigua a manta.
- Traiguera, cap de bandera.
- Tramuntanella morta, llebeig a la porta.
- Trons al Pi Gros, aigua al tros.
- Vent d’Alcarràs a Morella, no et fios d’ella.
- Vent de Morella a Alcarràs, mal vas.
- Vivan Valencia y Murviedro y Castellón de la Plana; vivan los reales saleros de las chicas valencianas.
