Refranes populares de Baleares - Refranes y dichos populares en español

Los mejores refranes populares de Baleares.

A casa que no i ha pa, en Juriol i ha fret.
A Alaró, lladre o traïdor.
A Campos ses campaneres que no han on fer es jornal es tanquen dins es corral i bramen com a someres.
Ai, ai, cavallet, quan eres jove, que hi anaves de pentinat…
A Pina, qui no se’n duu dinar, no dina.
Abre ajegud, totóm y fa lleña.
A Algaida ses algaidines, quan no tenen res que fer, s’asseuen en es carrer i espluguen com a gallines.
Ametler abundós prop d’es camí, agre segur.
Això es una casa de putes sense llum!
A Campos, campanes noves i es campanar, esbucat, o esquerdat.
A Alaró, o lladre o jugador.
A Sencelles hi van amb elles i tornen sense elles.
A Ariany es viu be tot l’any i a Maria tot lo dia.
A Consell el dimoni no hi va trobar remei.
Añ de pusas, añ de blad.
A Artà, el dimoni no s’hi pogué estar.
A Andraig hi ha gent bajan i a Cauvià encara més i tots es capdellanés són canteranos borrés forrats.
A Llubí, per tocar l’orgue posen dos porcs dins un sac, un fa nyic i l’altre nyac i s’avenen com un rellotge.
A Campos quan hei ha eixut se comanen a Sant Blai, i noltros en aquest ball encara no hem begut.
Añ de tròns, añ de morts.
A Felanitx, el més boig fa rellotges.
A ca una puta es calceti.
Ara qu’ets morter para, cuant serás masa ja picarás.
A Manacor, mel a la boca i fel en el cor.
Avuy menjèm, que demá ja’u veurém.
A Petra el dimoni s’hi va retre. I de Manacor s’en va fer por.
A Binissalem, de set se’n varen morir vuit.
A Alcudi solen donar pa d’ordi an es combregats i an ets extremunciats aigo bullida de mar.
A Mancor són mancorins, i a Inca són inqueros, però per a ballar boleros, no hi ha com els selvatgins.
A Alaró mostren sa panxa per un guixó.
Baranats y dejuns, no cantan junts.
Basta veure els sants per veure la festa.
Bé y mal, cuand es pasad es igual.
Bossa sense doblés, me la pas p’es sés.
Bona papéta, fa bona careta.
Calatreví, chueta fui.
Cada bò, té sa seua clovèa.
Cel ras i llampant per Mallorca, lo mestral està a la porta.
Cada campana fa’s seu sò.
Cel tavellat, dins tres dies eixut o banyat.
Cada cul, uns calsóns.
Cap de fava amb orelles!
Cada olleta, te se seua coberturèta.
Cristo en pel, taronges navel.
Cada ú, té’s seu modo de matar pusas.
Cuand s’añada es bona, es pagés encare jaméga.
Cap jeperud’s veu es seu jep.
Capovall ningú es vey.
Cuand canta’s puput, dematí bañat y vespre axut.
Com mes costa, mes val.
De cada nit surt un dia.
Deixar pixar es mul tranquil.
Dos Peres y un Bernad, fan un aze acabad.
De casar y sembrar, ningú’n pod doná conseys.
Dins es pots petits, i ha ses bonas confituras.
De casarse jove y baranar dematí, ningu’s ha hagud de penadir.
Deu te mes per dar que no ha donat.
Deu pega sensa bastó, pero espera s’ocasió.
Eren set que l’aguantaven i encara pixava tort.
En dirlá, dirla grosa.
Es nom de Maria aigos envia.
En s’escusa d’en Pere, en Pau s’escaufa.
Errar per errar, val mes primerèng que tardá.
En temporal pasad, es barcos no s’i perden.
Es cap fa s’homu, y se coa fa s’usell.
Es com s’ase d’en Mora, que de tot quan veu s’enamora.
Ets com els de Sineu, que veuen el gep dels altres i no veuen el seu.
En es gener ses ovelles crien es véll, i en es juriol s’anyell.
Estira mes un pel de cotorra que una cadena de barco.
Es prometrer, no fa cap homu pobre.
En tot y ha maldad, menos en se llet,qui y posan aigu.
El març marceja i la gent bogeja.
Ets atrevids, se creman es dids.
Els sants de gener porten capa i barret.
En temps de delubíns, ets escarabats nedan.
Fins a coranta d’es bril, no et llevis un fil.
Festas pasadas; cocas mejadas,roba bruta y bosa buida.
Febreret el curt, pitjor que el turc.
Frare monja y poll, may está sadoll.
Gener, generot, m’has morta l’oveia i l’esquellot.
Gat ab guants no agafa ratas.
Guergal mallorquí, tramuntana a Maó.
Gropada a Mallorca, aigua a la porta.
Homo previngud, may es vensud.
Has fet es negoci de na Peix Frit.
Homo valent y bota de vi bó, acabant prest.
Jo tenc un fabiolet que te forat i no sona i en sentir olor de dona tot d’una s’aixeca dret.
Just com la llàntia de Campos.
Ja mos veurem davant Campos.

VER LIBRO

Más refranes populares de Baleares

La mar no’s mou, sense vent.
Lo cel està empedrat, dins d’una hora los carrers seran banyats.
Lo poc no agrada, lo molt enfada.
Llebeig, aigua veig.
La gent de Campanet, amb una mà el rosari i amb l’altra el ganivet.
Mar pasada, amor olvidada.
Me cag en ses vetes des calçons blancs des foraviler que va fer es clot on se va plantar sa figuera on se va penjar en Judes es Dijous Sant!
Més moscas se agafan ab una cuarada de mel, qu’emb un barril de vinagre.
Mallorca, terra porca.
Molta diligencia y poca conciencia, fan un homo ric.
Molts de dies bons fan un any dolent.
Molta ufana y poca llana.
Mal caigués la Seu i hauria feina per tothom.
Molts d’azes se semblan, y no son tots d’un amo.
Mesclar ous amb caragols.
Mal t’agafas un llamp encés.
Ningú sab dins s’olla qu’ y ha, sino se cuera qui’u remena.
No passis s´arada davant es bou.
No es tard, mentras tocan horas.
No anam ni en rodes.
No plou, per qui anarsèn vol.
Neu de Mallorca és rodona i d’altra en dóna.
Pagés endeutad, bon añ li es fallad.
Per Sant Simó mor sa mosca i es moscó.
Pensa bé de totom, y no’t fíis de ningú.
Plou i fa sol, lo diable tupa la dona.
Per fog y per muller, no surtis d’es teu carrer.
Per Sant Macià l’oreneta ve i el tord se’n va.
Per massa pa, may es mal añ.
Per san Maciá, es puput vé y es tord s’en vá.
Per Nadal, cada oveya á son corral.
Per santa Catalina, un mes se refina.
Per san Llorens, figas á quèns.
Putifeina, múdali d’eina.
Per san Agustí ni barenèta ni dormir.
Puesto qu’habitan porcs, no’i cerquis espigas.
Per se mostra, se coneix es paño.
Per san Maciá, ni parenèta ni barenar.
Per Tot Sants, llentrisca y aglans.
Per san Martí espira ton ví.
Poc se me dona que mumare fos fornera, si jo’m mor de fam.
Qui bon jornal vol fer, dematí’l comensa.
Qui és nat ni naixerà, ploure fort de grec no veurà.
Qui compra lo superfluo prets ven lo necesari.
Qui no te vergoña, tot lo mon es séu.
Qui emb allots se colga, concagad s’axéca.
Qui no’stá acostumad a dur bragas, ses vétas li fan llagas.
Qui en bon banc sèu, bona ventura espera.
Qui no sab á Deu pregar, que vaji per la mar.
Qui está be y es cerca mal, que vaji á Ervissa á du sal.
Què em som jo de la mort de’n Berga?
Qui no mira emb un diné, cuand l’ha menester no’l te.
Quan pitja es llevant, Portopí el va esquixant.
Qui no mira endevant, cau enderrera.
Sant Tomás, estira es porc p’es nas.
Salut i feina, i un bon forat per guardar s’eina.
Se pedra cuand surt de se má, no sab’hont va.
Si la mar buida fort, senyal de vent nord.
Se ventura no es de qui la cerca, sino de qui la troba.
Si vols estar ben servit, tú mateix t’has de fer es llit.
Se roba véa, guarda se nova.
S’arc de Sant Martí, si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre, no vages a festa.
Segons ets Sants, s’encèns.Set porcs vint-i-vuit cames, set dones catorze mames.
Si t’agradan ses figas, no diguis mal de se figuera.
Sa monja l’encén i es frare l’apaga.
Si totom dugués se seua creu á se plasa, cada u s’en tornaría amb se seua.
Son tots d’un ventre, y no son tots d’un temple.
Si vols esser honrat, vestèn de se terra ‘hont ets nat.
Sa fortor es una cosa que es fabrica als ronyons, es filtra pels collons i surt pel cap de sa fava.
Tot lo que penja, pot caurer.
Trons enfora, aigua prop.
Tot lo sab,qui té pesetas.
Trons a Mallorca, neu a la porta.
Tramontana morta, ponent á se porta.
Tot el món és món, manco Montuïri que és un altre món.
Un conta fa s’aze, y un altre s’traginer.
Una porrerenca ni se vincla ni se trenca ni se romp ni se romprà.
Val més petit y viu, que gros y aze.
Vent llevant fa fugir sa gent del camp.
Val més un bon nó qu’un dolent sí.
Val més morir de un rot que de un badall.

Estos son algunos de los refranes populares de Baleares. ¿Puede aportar alguno nuevo? Anímese y publique un comentario en la entrada. Si quiere acceder a más refranes populares, le recomiendo estas colecciones:

VER LIBRO